Treball, Òrgan central del PSUC, 1 abril 1975

Proletaris
de tots
els paisos:

uniu:vosl

Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya

Número 411

Barcelona, l d'abril de 1975

PREU : 8 pessetes

EDITORIAL
Les elecc

construcció de

El tema de leg eleccions sindicals
està avui damunt de la taula, Primer es
va dir que s'havien de celebrar el maig
Més endavant va córrer el rumor que se—
rien ajornades fins al setembre,Després
es tornà a parlar del maig, Oficialment
no hi ha res de concret,Però tot aquest
estira i arronsa, expressió evident de
la lluita que es ve lliurant al si del
règim sobre la convocatòria, ha tingut
ja un resultat: el tema de les elec-
cions és ja al carrer, a les fàbriques.
I la lluita per la representativitat o-
brera cobra amb aquest fet un nou ime
puls,

Aquestes eleccions se situen en el
marc de la situació política actual,mar
cada per la profunda crigi de la dicta-
dura, , l'auge del moviment de masses i
la força de l'alternativa democràtica
plasmada en la Junta Democràtica d'Espa
nya. Es tracta de les eleccions de des
quals sortiran el8 homes i les dones
que encapçalaran, en el curs de la rup-
tura democràtica,la constitució del sin
dicat unitari dels treballadors, resul-
tat del desplegament impetuós de la de-

mocràcia obrera que representarà la cop
llibertats polítiques,

questa de les

Aquestes eleccions s'emmarquen en el

clima de conquesta i imposició d'una nQ

va legalitat obrera a les fàbriques i
al carrer, clima nascut de les darreres
batalles obreres. Seran unes eleccions

er a l'assalt dels sindicats verticals,

er a la construcció del sindicat de
C1286898Ç.
42868

Les eleccions han d'ajudar a donar
un nou impuls al moviment obrer. Han
d'ajudar les Comissions Obreres a troe
bar vies noves i més sòlides de relació
amb leg masseg, Han de servir per incor
porar amb més facilitat els quadres o-
brers a les múltiples relacions natu-
rals que crea entre els treballadors la

lluita diària, i

que es multiplicaran

entorn de leg eleccions, En la mida que
el moviment obrer organitzat s'incorpo-
ri a aquest procés i el dirigeixi,refor

'çarà el seu paper de direcció unitària,

1 això exigeix no sols comprendre i sa-
ber explicar el caràcter d'aquestes e—
leccions: exigeix sobre tot prendre me—
Sures concretes per aplicar amb inicia-—
tiva i agilitat aquestes concepcions,

da classe.

Una forma que podria ajudar en a-
quest sentit és la constitució, des d'a
ra, de COMISSIONS ELECTORALS, de fàbri-
ca i de ram fonamentalment, amb els di-
rigents públics, i amb els nous quadres
que cal destacar, destinades a coordi—
nar i impulsar obertament tots els ele-
ments de la batalla electoral,

(continua a la pàg. 2)

La batalla de les eleccions sindicals forma part del combat reivindicatiu i polític
de la classe obrera. À la foto, assemblea obrera a la Hispano Olivetti de Barcelona

Pàgina 2

treball

EDITORIAL eooió

la campanya electoral ha de ser una
CAMPANYA PÚBLICA, amb dos eixos essen-

" cials, al nostre entendre: l'elaboració
dels programes i da preparació de les

candidatures, questions íntimament lli-

gades l'una a l'altra i que cal concre-
tar en cada lloc,

Programes electorals

Els programes electorals s'han de ba
Bar erí les plataformes reivindicatives
entorn de les quals s'estructura el mo-
viment obrer en la seva lluita a cada
lloc particular. Es tracta d'incorporar
hi els temes generals del combat obrer,
en ia seva concreció a cada lloc: con-
tra la crisi i en defensa de la feina i
del poder adquisitiu dels salaris, con-
tra l'atur i per llocs de treball per a
tothom, per una assegurança d'atur del
1004, contra el nou salari mínim de 280
pessetes i per un autèntic salari mínim
interprofessional digne, contra la vida
cara, per la readmissió dels acomiadats,
pels drets obrers, per l'amnistia gindi
cal i l'amnistia general per a presos i
exiliats polítics, reivindicacions obre
res que enllacen evidentment amb les de
tot el poble i que es centren en la
lluita per la llibertat,

Al mateix temps, cal saber introduir
amb força totes leg reivindicacions par
ticulars d'empresa, ram, categoria pro—
fessional, les dels tècnics i adminis-
tratius, les de les dones treballadores,
les dels joves.Per a aquests, cal defen
sar en particular el dret a elegir i
ser elegits des del mateix moment que
comencen a treballar, des del moment
que .se'la reconeix el "dret a ser explo
tats",

Candidatures

L'altra qilestió essencial és la de
les candidatures, No es tracta de prepa
rar secretament candidatures "ideals",
Binó de fer que a través d'assembleeg i
discussions obertes, en grups ale passa
dissos, vestuaris, lavabos, a la porta
de les fàbriques, ale autobusos i al me
tro, als barris obrers, a les places, a
les AgBociacions de Veins, a leg voca-
lies laborals,en conferències públiques
O a les escoles sindicals, els propis
: treballadors destaquin els candidats o—
brerg, Es tracta de fer, en certa mane-
ra, que l'autèntica elacció sigui feta
abang de l'acte electoral formal, í que
aquest no sigui més que la confirmació
del que els treballadors hagin decidit
a través da les formes múltiples de la
democràcia obrera, a través de la vida
real del moviment obrer.

Es molt important,en aquests moments,
conèixer el reglament, no sols per a co
nèixer tot el laberint del mecanisme e-
lectoral, sinó també per saber com i
per on es pot trencar per tal d'imposar
una representativitat obrera més autèn-
tica, Un exemple d'això el tenim en la
Construcció de Barcelona, on s'ha impo-
sat, des de la lluita de PYRSA, el cos-
tum —que cal defensar i generalitzar-
segons el qual qualsevol treballador
fix a l'obra, és a dir, al cap de 15
dies de treballar-hi, pot ser elegit en
llaç i jurat. ne

Al mateix temps, cal denunciar tots
els fraus i totes les trampes que els
verticalistes i les empreses cometin en
relació amb el mateix reglament i, so-
bre tot, els que suposin una restricció
dels drets Obrers,

Abast i projecció
de les eleccions

Les victòries a la primera fase de
les eleccions -és a'dir, a nivell d'em-
prega- han de ser un punt de partida
per a aconseguir llocs representatius a
la segona fase, a nivell provincial i
superior, La idea de la coordinació del
moviment obrer, de l'avenç en la cong-
trucció del sindicat de clagse, exigeix
que sigui avaluada adequadament la im-
portància d'aquesta segona fase di que
sigui preparada també des d'ara, perquè
les normes estan fetes de tal manera
que el pas de la primera fase a la sego
na és gairebé imperceptible,

Les eleccions sindicals es duran a
terme també al camp, a les Germandats,
Els criteris generals exposats aquí ser
veixen també per a la pagesia, si són
adaptats a les condicions concretes del
camp, Es tracta també d'avançar en l'or
ganització unitària, democràtica, dels
camperols i ramaders, de conquerir elg
instruments legals de lluita existents,
Les possibilitats en aquests momentg
són grans,

Aquestes eleccions són, alhora, una
nova ocasió per entendre -—i treure'n
les Conclusions pràctiques- que la llui
ta obrera no és mai un combat aillat, i
menys encara sota el feixisme. Avui in-
teressa tothom, tots els sectors soci-
als, totes les forces democràtiques,
l'Església,els propis empresaris (entre
els quals ja s'esbossen formes d'orga-
nització independents de les estructures
oficials),que aquestes eleccions siguin
eleccions democràtiques autèntiques.Cor
respon, doncs, a tothom, de prendre po-
Bició píblica i de contribuir activa
ment a fer que les coses vagin per 2
quest camí,

Tot aquest procés de preparació de
masses, públic i obert, de les eleccions
gindicale és, juntament amb tot el pro-
cés de lluites que hí ha en marxa, la
preparació més oportuna del PRIMER DE
MAIG. Un Primer de Maig que vindrà pre-
gidit, doncs, pel combat per la CONS-
TRUCCIÓ DEL SINDICAT OBRER, per la CON
QUESTA DE LA LLIBERTAT t

NEACE
el
PEU EE

per l'immediata supressió de la pena
de mort. Així ho volem per a avui,
així ho volem per a demà. La democrà
cia, di encara més la democràcia sa-
cialista, significa la consecució
d'una societat més lliure, creadora
i viva. És l'antítesi . de la mort,
companya inseparable del feixisme,

Per això, des del primer moment,
hem saludat com un fet altament posi
tiu la iniciativa de Justícia i Pau
d'encetar una àmplia campanya popu-
lar d'exigència de l'abolició de le
pena de mort, Cal que prengui una
gran dimensió i que, pel seu caràc-
ter obert, massiu, sigui expressió
de la voluntat democràtica de tot el
nostre poble,

Hem d'organitzar debats, conferàn
cies, rodes de premsa, recollides de
signaturesj hem de promoure adhe-
sions, col.locar cartells, —etique-
tes, etc., que expressin aquest sen-
timent, I fer-ho d'acard amb les ini
ciatives legals preses en comú en ca
da cas.

Cal lligar aquesta campanya amh
la de l'Amnistia que l'engloba, com
a voluntat ferma de reconciliació na
cional,

Milers di milers de comunistes,
d'antifeixistes, han escapat de la
mort després de llargs anys de pre-
aó. Els invitem que, da nou, danin
un gran exemple palític encapçalant
obertament la defensa de l'abolició
de la pena de mort, 0per sempre més,
al nostre país, aequint l'exemple
d'en Julión Grimau que, 0encara po-
ques hores abans de ser afusellat,
ens explicava la liiçó da la racon-
ciliació.

I impedir el crim que el feixisme
vol cometre en les persones de Geno-
veva Forest, Duran úi 8l8 seus cam-

panys —víctimes d'un sinistre muntat

ge polític ultra—- ha de ser una con-
segliància important d'aquesta

panya.

cam-

SIS EE ICC EE acci aa P TC aa mano ED EC ESE Es PIC ue a

1-4-1975

Catàlunya

treball

davant del canvi

A l'anterior número de TREBALL vàrem
publicar la notícia de la recepció ofer
ta pel Parlament Europeu a la JUNTA IE-
MOCRÀTICA D'ESPANYA el darrer 12 de
març, notícia que vàrem rebre poc abans
de tancar la nostra edició, Després,
MUNDO OBRERO ha relatat úi comentat àm—
pliament els actes protagonitzats a Es-
trasburg el 12 de març per la JDE, que
subratllen l'audiència internacional
d'aquesta en tant que representació de
l'oposició antifranquista espanyola i
embrió del futur poder cridat a nego-
ciar la incorporació del nostre país a
l'Europa comunitària,

El reconeixement "de facto de la
Junta Democràtica d'Espanya pel Parla-
ment Europeu es deu indubtablement -com
assenyala Santiago Carrillo al MUNIO
OBRERO del 19-3-75- al fet que la Junta
representa forces molt àmplies i que el
seu programa reflecteix les aspiracions
de la immensa majoria dels espanyols,
Però es deu també, i no pas en mesura
més petita, al fet que ens trobem a la
vigília del canvi que marcarà la fi del
règim dictatorial i l'infantament de la
democràcia,

Podríem dir que els actes d'Estras-
burg, divulgats profusament per diarig
i revistes legals, testimoniegen que,
en certa mesura, el canvi ha començat
jaa .

Idèntica conclusió suggereixen al-
tres fets que s'esdevenen entre nogal-
tres, com el desenvolupament del Claus-
tre de Bellaterra o l'amplíssim movi-
ment en suport de la iniciativa de cele
brar un Congrés en Defensa de la Cultu-
ra Catalana, ambdós projectats oberta-
ment cap a una situació democràtica,

És clar que la part de canvi que hi
ha a cada un dels egmentats e sdeveni-
ments no constitueix encara el canvi
propiament dit, que requereix inevita-
blement el canvi de poder, la ruptura
democràtica que preconitzem els comu"
nistes i altres forces polítiques. Pe-
rò, indubtablement, la ruptura democrà-
tica apareix ja a l'horitzó amb una for
ça que ningú no pot desconèixer,

Això planteja als partits i persona-
qitats democràtics de Catalunya regpon-
gabilitats històriques perquè els termi
nis del canvi, la manera com s'haurà de
produir i el caràcter del futur poder
provisional dependran, en una o altra
mesura, de la participació catalana a
ja direcció de la lluita antidictato-
rial a nivell de tot Espanya.

L'oposició catalana , representada
er la Comissió Coordinadora de Forces
Polítiques de Catalunya i per l'Agsem-
blea de Catalunya, va ser durant anys
41 promotor principal de l'acord gene-
a entre leg forces democràtiques d'es
qe a j de dreta, sense cap excepció,
qu

del conjunt de l'Estat espanyol. Però
en constituir-se l'any passat la Junta
Democràtica d'Espanya -—com a resultat,
en gran part, de la tasca feta per la
Comissió Coordinadora de Forces Políti-
ques de Catalunya i amb una orientació
coincident amb la d'aquesta-, la majo-
ria de les forces polítiques catalanes
varen adoptar una actitud d'espera que
les ha col.locat a remolc dels qui di-
ficulten i retarden l'acord general que
Catalunya i els altres pobles d'Espanya
necessiten,

Aquesta actitud d'espera podia jus-
tificar-ge en els seus inicis en la
creença que la incorporació a la Junta
dels partits i grups d'altres parts
d'Espanya que no hi eren inclosos estam
va a tocar, Però després del temps
transcorregut i quan el canvi apareix
com una prometença provera, és evident
que l'absència d'una representació uni-
tària de Catalunya a la JDE representa
un fre al desenvolupament dels egsdeve-
niments i una renúncia a defensar com
cal els drets i interessos del poble ca
talà des de l'organisme cridat a consti
tuir la base del futur Govern Provisio-
nal espanyol.

Alguns raonen la seva oposició a
l'ingrés de les forces polítiques cata
lanes a la JDE en el fet que el punt
novè del programa d'aquesta no explici-
ta clarament el reconeixement de la per
sonalitat nacional de Catalunya i e
dret del poble català a l'autodetermina
ció, Tanmateix la Junta ha explicat,
després de publicar el seu programa, que
no trobarà cap inconvenient en el fet
que lee forces democràtiques catalanes
instaurin un Govern Provisional de la
Generalitat —investit de les prerroga-
tives assenyalades en l'Estatut d'Auto—
nomia de 1932-
tura que acabi amb el franquisme úi que
instal.li a Madrid un Govern Provisio-
nal de Reconciliació Nacional, El punt
novè de la Junta no contradiu pas els
programes de la CCFPC i de l'Agsemblea
de Catalunya,que reivindiquen l'Estatut
de 1932 com a marc legal del període
provisional i com a via per a arribar a
l'exercici del dret d'autodeterminació
pel poble català,

Nogensmenys ,
que l'aplicació d'aquests propòsits pro
gramàtics dependrà, en gran mesura, de
la correlació de forces que existeixi
al carrer a l'hora del canvi i del pes
de leg forces polítiques catalanes i
els seus aliats méa consegilents entre
elis el Partit Comunista d'Espanya- als
Òrgans de poder provisional a nivell de
tot Espanya.

Per això considerem urgent que la
CCFPC, l'Assemblea de Catalunya i totes
les forces catalanes d'oposició s'unei-
xin decididament a la Junta Democràtica
d'Espanya en la recerca activa de la
unitat general que el canvi reclama.

en el moment de la rup- .

hem de ser conscients

Pàgina 3

El premi Nobel
pera en Xirinacs

La "Comissió pro Nobel de la Pau
Xirinacs" continua obtenint adhe-
sions, entre elles les del Col,legi
d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
del Club .d'Amics de la UNESCO, d'A-—
mics de la Giutat, del Col,legi d'En
ginyers Industrials i del Col.legi
de Doctors i Llicenciats, que vénen
a afegir-se a les que ja hi havia.

El Secretariat de l'Assemblea de
Catalunya, en suport d'aquesta deman
da ciutadana, crida ",,.a la mobilit
zació de tot el poble a donar suport
a la campanya del Nobel per a en Xi-

rinacs i a utilitzar totes les for—
mes de lluita que aquesta campanya
permet, A ningú no escapa que, en

aquesta campanya, parlar d'en Xiri-
macs vol dir parlar de la liuita del
món obrer, dels camperols, de l'As-
semblea de Catalunya, de l'església
progressista, de l'amnistia, de la
nostra gran reivindicació nacional",

Els comunistes hem d'estar a leg
primeres files d'aquesta justa deman
da, .

Volem l'escolat

Els terrenys de la Pegaso a Sant An-
dreu estan desocupats des de fa nou me-
Ss0o8, Tenen la qualificació de zona es-
colar des de fa més de tres anys.

Recordem que el juny de l'any passat
els veins de Sant Andreu i la Sagrera
varen fer un magnífic acte de protesta
cívica amb l'ocupació pacífica dels ter
renys i la col.locació simbòlica de la
primera pedra de l'escola que volen,

Després d'inmnombrables gestions prop
de l'Ajuntament, les coses continuen
com estaven.

Cansats d'aquesta situació,els veins
de la Sagrera i Sent Andreu han fet una
altra protesta de masses el dia 19 de
març passat,amb manifestacions pel car-
rer, pancartes, altaveus i col.locació
d'una maqueta de la desitjada escola en
els terrenys de la Pegaso,

La fotografia mostra un aspecte dg.
quest acte popular,

Pàgina 4

OLIVETTI:

treball

Readmissiól 1 Eleccions Sindicals

Tensos dies de nerviosa activitat
s'han transformat en una desbordant ale
gria en conèixer-se la sentència de Ma-
Ggistratura: acomiadament improcedent.

Els 27 treballadors i els 3 càrrecs
Sindicals que han optat per anar fins
al final en la DEFENSA DEL LLOC DE TRE-
BALL (recordem que uns altres 25 varen
acceptar les indemnitzacions) veuen,

amb aquesta primera victòria , aplanat
el caní cap a la READiISSIÓ efectiva,
que exigirà encara l'acció solidària

obrera i ciutadana,

Convé fer ressaltar que, amb la seva
decisió, la Magistratura fa l'orni a
les pressions del Govern i es nega a
repetir el tristament cèlebre "afer

SEATY, alhora que la mateixa empresa,
en el judici, si bé va mantenir els a-
comiadaments, va evitar deliberadament

adoptar una actitud policíaca, Es devé
evident que ambdues coses són fruit, a
nés a més de la lluita a Olivetti, de
la pressió democràtica general que al
país pesa cada dia més en tots i cada
un dels esdeveniments.

Fer bé que els embolics legals Cone
cedeixen l'opció a l'empresa, els aco-
miadats ja han expressat la seva inva-
riable decisió de tornar als seus llocs
de tretall, A l'uníson, la fàbrica s'ha
posat en moviment: recollida massiva de
signatures, delegacions, assemblees,,.
ilingú no perd de vista, a més a més, el
pes de SIS iMESOS DE LLUITA UNITÀRIA pel
conveni, amb més d'UN MILIÓ 1 MIG d'ho-
res/rome de vaga i desenes d'assemblees
amb elecció de delegats per a la nego-

ciació, com també manifestacions al car

rer, anar a altres fàbriques, recollie
da de DOS MILIQUS de pessetes...

Cal destacar, com un exemple de soli
deritat internacional, els aturs coordi
nats en ajut dels treballadors de l'oli
Vvetti de Barcelona que es varen fer a
totes les fàbriques Olivetti italianes.

Tot plegat un formidable ariet que,

empenyut per les accions en marxa, obri

rà leg
liatst

portes als dirigents represa-

SOLIDARIDAD

A Va a

ser

:
Cartell distribuit a Barcelons ligj

Transcrivim, per la seva significa.
ció, el segtient document, publicat al
núm. 58 de LUCHAS OBRERAS:

"DECLARACIÓ QUE FORMULEN ELS REPRESEN-
TANTS SINDICALS DEL METALL DEL BAIX LLO
BREGAT:

Reunits en assemblea, manifestem com
82 inel.ludibles els seguents punts, per
tal de sotmetre'ls a posterior discus-
sió i aprovació per la base dels treba-
lladors, però amb els quals creiem in-
terpretar el 0. sentiment de la majoria
dels obrers que representem:

il. Necessitat que les eleccions sindi—
cals siguin celebrades el mes de maig,
tal com va expressar el Ministre de Re-
lacions Sindicals, tot puntualitzant
que siguin al cent per cent a tota els
nivells.

2, Necessitat d'un Sindicat únic,obrer,
democràtic ji independent de tot poder
polític i absolutament separat de llor-
ganització patronal, com també de l'Ad-
ministració,

3. Necessitat de la proclamació urgent
del dret de vaga, així com dels de reu-
nió i associació,

4. En el camí cap a la consecució d'ia—
quests objectius obrers, proclamem que
no acceptem cap acomiadament a cap de
les nostres fàbriques i tallers resul—
tant de les lluites col,lectives que en
frontin els treballadors, en defensa de
les seves justes reivindicacions, amb
el capital,"

Aquest document obrer, clar i contun
dent, ha estat signat per tots els Pre-
Bidents i Vicepresidents de les UTT del
Baix Llobregat i més de 400 càrrecs sin
dicals, Els seus plantejaments són và-
lids per a tots els treballadors dels
diversos rams i han d'esdevenir bandera
de mobilització obrera de cara a la con
secució de les eleccions sindicals,

--1975

Lluites
ivictòries a la
Construcció

La victòria dels treballadors de
"Construcciones y Contratas" a les o-
bres de la Bonanova, s'emmarca en les
accions del ram per la garantia dels
llocs de treball i pel conveni. 6,500
pessetes setmanals per a l'oficial i
4.150 per al peó (en demanaven 6,500 i
5.500), 44 hores de treball a la setma-
na (dissabtes festa), i menjadors i al-
tres mesures de seguretat i higiene,
han estat conquerides pels treballadors
amb la seva lluita,

S'han reincorporat
acomiadats de "Huarte", de Barcelona i
320 dels 400 acomiadats de les obres
dels Monjos. Continua plantejada la
lluita per la seva readmissió total,

ja 153 dels 160

Avança la difusió i discussió, entre
els treballadors del ram, de l'avantpro
jecte de 19 punts per al proper conveni
que ha d'entrar en vigor al juny,Aquest
avantprojecte ha estat ja aprovat en as
semblees de càrrecs sindicals a Saba-
dell i Mataró i en assemblees de càr-
recs sindicals i treballadors al sindi-
cat de Barcelona,

D'altra banda, el document de la UTT
provincial de Barcelona on, a més a més
de donar compte de la denúncia del con-
veni, es demana als càrrecs sindicals
que consultin els treballadors sobre
les reivindicacions per al conveni, ha
de servir per a una superior difusió,
discussió i suport de l'avantprojecte
de 19 punts,

A moltes obres avança l'elecció de
representants perquè formin part de la
comissió deliberadora, I, amb això, s'a
vança també en la preparació i realitza
ció de les eleccions sindicals,

Els acomiadats incrementen la seva
activitat a diferents localitats del
Baix Llobregat, a Santa Coloma de Gra-
menet, a Badalona... Exigeixen feina i
una assegurança d'atur per a tots a sa-
lari real.

Corresponsal

Solidaritat obrera
amb PORTUGAL

El Secretariat de la Coordinadora
General de les CC.00., reunit el 16
'de març, ha enviat als treballadors
portuguesos,a través de la Intersin-
dical, una salutació que diu, entre
altres coses:

"(,..) manifestem als treballa-
dors ji al poble de Portugal el nos-
tre ple reconeixement i suport al
vostre combat enfront dels intents
de la reacció feixista."

La vostra estreta unitat ha es-
tat 4 continuarà essent la garantia
més segura de triomf al costat del

Moviment de les Forces Armades."

T acaba amb les paraules seglents:
Els treballadors espanyols conside-
rem les vostres victòries com a prò-
pies i eng omple d'alegria la respos
ta que heu sabut donar a la reacció,
Us assegurem el nostre suport total
en el camí emprès en la construcció
d'un Portugal pròsper i democràtic,"

Seguint aquest exemple, convé man
tenir alerta el nostre poble davant

els perills que puguin amenaçar la
jove democràcia portuguesa i viva la
vigilància solidària,

1-4-1975

trebaliLil

Pàgina 5

Ajuntaments i escoles
catalans i democràticsi

Barretines i botifarres han acompa-
nyat la 'tournée" del Príncep per Cata"
lunya, posant de manifest com entén el
fet nacional aquell que alguns, que es
consideren demòcrates, qualifiquen ja
de "rei",

Paral.lelament, el governador Martín
Villa, en un intent d'explicar que el
govern "oberturista" dóna importància a
la llengua catalana, es treu del damunt
el problema deixant-lo sota la responsa
bilitat d'en Masó i definint com "nulo
de pleno derecho" (per qilestions de pro
'cedimenti) el nefast i esclaridor a-
cord del consistori dit de Barcelona,

Mentrestant, el Ple de la Diputació
i el reconegut feixista i espanyolista
Samaranch aproven 30 milions per ense-
nyar català als professors,

Són pocs, doncs, els passos donats
pel govern en el sentit de donar mínima
ment satisfacció a les exigències del
poble català i intentar d'impedir mobi-
litzacions més àmplies, Però aquests
pocs passos, pel fet de provenir d'un
règim que ha privat de tots els drets
els diversos pobles de l'Estat espanyol
i ha perseguit durament les llengúes au
tòctones d'aquests pobles, són una mos-
tra de la seva feblesa, un Índex de la
descomposició de la dictadura que es
veu cada dia més arraconada pel combat
popular, I

Arraconats també, úi amb llàgrimes
als ulls, es veuen aquells qui, com en
Masó, han intentat d'imposar la raó de
l'apoliticiame i han pretès de ser demò
crates a l'interior d'un règim que no
pot tolerar-ho, El Masó d'aquests dies
és una escenificació plàstica de la
trista figura del possibilisme.

La resposta popular no s'afebleix,si
nó que s'estén. Amb Barcelona i Girona,
és avui tot Catalunya que reclama no
Sols la dimissió dels regidors, sinó
també la normalització del català i la
democràcia, ' Són ja més de 90 les enti-
tats signants de l'escrit "de les 47 en
titats" i està en marxa una àmplia reco
llida de signatures personalsj al Con-
grés de Cultura Catalana, són unes 150
les entitats que s'hi han adherit.

Volem els ajuntame
ilescola, Catalans.

d i Democràticsi

Replegament franquista

En una recent declaració, el Secreta
riat de l'Assemblea de Catalunya, situa
Com fèiem nosaltres al darrer número
de TREBALL- les negatives dels regidors
en la perspectiva de l'autodeterminació
de Catalunya. Aquestes negatives -diu-
han tingut una virtut: "recordar, als
qui ja ho havien oblidat o als qui ho
ignoraven, que la llengua i la cultura

catalanes han estat implacablement per-

seguides pel franquisme úi que la seva
llibertat i el seu ple desenvolupament
només es poden produir amb la derrota

de la dictadura feixista, amb un canvi
democràtic i amb el 'restabliment provi
sional de les institucions i dels prin-
cipis configurats en l'Estatut de 1932,
com a expressió concreta d'aquestes lli
bertats (democràtiques) a Catalunya i
com a via per arribar al ple exercici
del dret d'autodeterminació', com diu
el punt programàtic 3er de l'Assemblea
de Catalunya",

UEn aquest context —segueix dient-—,
no ens pot enganyar el fet que les auto
Titats franquistes intentin avui manio—
bres de ltolerància' envers certes mani
festacions catalanes fins ara no perme—
Ges," Aquesta política, manipulació bar
roera, "neix d'un replegament tàctic,
forçat per les debilitats i contradic-
cions del règim i per la formidable com
bativitat del moviment de masses demo-
cràtic pels drets nacionals de Catalu-
nya, En aquest sentit, les maniobres
del governador civil de Barcelona, que
ha intervingut de manera decisiva en la
palinòdia que van haver de cantar els
tconsejales' "barcelonins l'endemà ma-
teix del ple municipal, no ens poden
fer oblidar que, en aquesta província,
ell és precisament el representant més
qualificat del govern que té subjugat
el poble català i que impedeix que es
manifesti en llibertat la seva cultura
nacional. Les maniobres franquistes,
doncs, només poden enganyar certs sec-

tors que amb simples retocs formals a
l'actual situació insostenible per a
tothom- ja es mostrarien satisfets: ús

/9
7/4

Y V

tpúblici del català,però no ús oficial,
ensenyament del català (optatiu), però
no ensenyament en català, algun diari
en català, però no catalanització massi
va de la premsaj emissions radiofòni-
ques o televisives en català, però no
ràdio i televisió catalanes,etc. En de—
finitiva, 'regionalismo bien entendido'
Sí, però no autodeterminació del poble
català. al

Aquesta declaració porta com a títol
i com a lema "Per uns ajuntaments i u-
nes escoles catalans i democràtics",

El paper dels comunistes

" Cal que els comunistes ens, situem al

capdavant d'aquest combat,entenent —com
ho ha fet històricament el P.S,U.C.-
que ia lluita pels drets nacionals no
és sols un punt fonamental per a la més
àmplia convergència a Catalunya avui i
un element indispensable per a l'orga-
nització i realització de la Vaga Nacio
nal, sinó també una component estratègi
ca de molta més amplitud, Efectivament,
entorn del fet nacional es troba un
dels nusos essencials entorn del qual
s'ha de forjar la unitat del poble de
Catalunya de cara al combat per una de-
mocràcia socialista, úi avui. ja podem
preveure que serà un dels aspectes a
partir del qual la burgesia intentarà
dividir les classes populars,

F. Seguí

Segrest
a Girona

MEl 13 de gener del 1974 ingressava
a la presó de Girona Xavier Corominas i
Mainegre, sota l'acusació de propaganda
clandestina i associació il,legal, La
seva privació de llibertat s'esdevenia
en base a l'actuació laboral i reivindi
cativa mantinguda per un grup de treba-
lladors a la fàbrica Torras Hostenc,

Catorze mesos després dels fets,
resta a la presó, en espera d'un judici
que no arriba,constituit en l'únic pres
polític de la úinhibida societat giro-
nina,"

Amb aquestes paraules comença un ar—
ticle editorial del número del 22 de
març de 1975 de la revista PRESÈNCIA,
en el qual es denuncia aquest cas de se
grestament d'un obrer de vint-i-cinc
anys per haver complert amb els deures

que li imposà la seva, consciència de
classe,
Des de les nostres planes cxivi:. la

llibertat d'en Xavier Corominas,

Pàgina 6

Vida del Partit

Ajut al Partit

Llista ne l

BARCELONÈS: Barcelona (Ctè, de Barcelo-
na i col.laboradors i 7 sectors) 67.637
pessetes, l'Hospitalet de Llobregat,
14.920 ptes, Badalona, 5.216 ptesj San-
ta Coloma de Gramenet, 9.900 ptes, Sant
Adrià de Besòs, 1.350 ptes.- BAIX LLO-
BREGAT: Cornellà-Sant Joan Despí, 2,640
ptesi el Prat de Llobregat, 2.029 ptesj
Molins de Rei, 134 ptes, Sant Feliu de
Llobregat, 5.800 ptes: Sant Vicenç dels
Horts, 5.385 ptes, Sant Boi de Llobre-
gat, 2.948 ptes.- VALLÈS OCCIDENTAL :
Sabadell, 6,575 ptes.— VALLES ORIENTAL:
Granollers, 315 ptesj Mollet, 1.600
pteg.— TARRAGONA: 12.075 ptes.— as

Vilanova i la Geltrú, 1.000 ptes,-
MONTSIÀ: Amposta, 2,133 ptes.— MARESME:

Calella, 400 pteg.— CEL.LULA DEMOCRÀCIA
(2 donatius), 1.250 ptes.

Total: 143.027 ptes.

LLIURAMENTS DIRECTES AL C.C,: 19 dona-
tius, 3.553 ptes, Grup Cisneros, 1,005
ptesj A. i P., 6.000 ptes, Albert Salou
400 ptesj El retratista, 2.000 ptes,

Total: 12.958 ptes.
Total de la llista no l i 155.985 ptes.

A petició dels interessats acugem re
cepció de leg quantitats seguents:

Comitè de Barcelona i col.laboradors:
De G,C,, 500 ptes.- Tarragona: Valenti-
na, 375 ptes.— Sant Adrià de Besòs: Sim
patitzants de FECSA, 600 ptes.

ACABA DE SORTIR:

DAVDER

Mixta ona s politica del partida comunista de espia

DR a

i
l I
es del

TIMAS EN ESTE NUMERO

En 4prre a a Geciaracita ne: Parc

Ga: Comee La

La Obaraiva Obrera

"Manana, Espana"
de Benceg. Lari y

treball

Constitució del
Comitè Comarcal
al Baix Llobregat

Aquest nou Òrgan dimportant del PSUC
ha dedicat la seva primera reunió a la
discussió de la declaració del Ple del
C.E, del PCE úi a examinar i resoldre
les tasques polítiques immediates que
cal abordar a la comarca,

La digcussió de 1a declaració i dels
fets ocorreguts posteriorment a la seva
publicació -considerats en la llarga re
solució- han portat a un acord gener:
amb totes leg posicions del document,

tRemarquem especialment l'enorme sig
nificació democràtica de la campanya
per la normalització de la llengua i la

cultura catalanes, cap a un congrés de.

la cultura catalana, eix de convergèn-
cia que aquest comitè fa seut 4, llegim
en aquesta primera part de la resolució

adoptada, que la falta d'espai no ens
permet ni intentar resumir,

I, més endavant:

"El Comitè s'ha felicitat pel refor-
çament polític i organitzatiu que supo-
sen els constants: ingressos de nous mie
litants al Partit i, especialment, els
ingressos col,lectius de BR de Catalu-
Es i OCE (BR) que, a la nostra comar-
ca, representen un salt endavant del
nostre Partit, tant pel nombre com per
la qualitat dels seus militants,"

Per fi, el Comità ha regolt:

ir. Avançar en la presència política
del Partit (a través de la propagan
da ji de tot tipus d'actes i reu-
nions).

2n, Potenciar el treball unitari de ca-
ra a la formació d'assemblees demo-
eràtiques a nivell de cada una de
les localitats.

3r, "Iniciar una ampla tasca d'explica-
ció i difusió de la batalla políti-
ca de cara a les pròximes eleccions

sindicals: en la perapectiva de l'o

cupació de la CNS, cap al gindicat '

únic, democràtic, representatiu i
independent. Per un programa obrer
de ruptura democràtica."

At. Asaumir la campanya "Promoció Lli-
bertat", (A més a més dels objec-
tiug propis de la campanya, centren
també l'atenció en els pobles en
els quals no -hi ha encara orga
nització del Partit i en els campe-
rols),

5è. Posar en marxa tot el Partit per
aconseguir la difusió de MUNDO OBRE
RO setmanal, Sumar-se a la campanya
econòmica dels 200 milions,

6è, Saludar els heroics pobles germans

' de Cambodja i Vietnam, Adhesió ple-

na a la política internacional del
Partit,

1.4-1975

De Mataró
al Vietnam

Mataró vep el premi
de la campanya

d'ajuta TREBALL

Coronant la campanya d'ajut a TRE
BALL i a la premsa i propaganda del
Partit,una delegació del Comitè Exe-
cutiu del P.S,U.C. s'ha entrevistat
amb el Comitè Local de Mataró i al-
guns altres companys d'aquesta loca-
litat que s'han destacat en la campa
nya, per tal de lliurar-los el premi
ofert a l'organització que se situés
en primer lloc de la classificació:
un tros d'ala d'un bombarder ianqui
8-52 abatut per l'artilleria vietna-
mesa amb el qual havia estat atse—
quiat el nostre Secretari General,
Gregori López Raimundo, en el curs
dal seu viatge a la R.D. de Vietnam,
en 1974.

Publiquem la carta que al Comitè
de Mataró ha anviat,amb aquesta oca-
sió, als companys vigtnamesas:

"Als companys vietnamesos, al poble
de Vietnam:

"La nostra organització ha ocupat
el primer lloc en la campanya d'ajut
econòmic a 'Treball' i a la premsa i
propaganda del P,S.U.C, Fa uns dies
vam rebre amb emoció i orgull el pre
mi que la direcció del nostre Partit
havia, establert per ea l'organització
que ocupés el primer lloc de la cam—-
panya, Es tracta d'un tros d'ala d'y
na fortalesa volant ianqui B-92 aba-—
tuda en terra vietnamesa,

"Per a nosaltres,comunistes de Ma—
taró,al significat simbòlic d'aquast
premi incorpara tot el contingut que
per a nosaltres representa l'interna
cionalisme proletari, La lluita dal

'poble vietmamès contra l'imperialis—

ma ianqui es fon i s'agermana, en a—
quest tros de B-52, amb la nostra
lluita contra el feixisme franquista
La vostra lluita victoriosa és la
nostra.

"quan el poble vietnamès es troba
8 un pas del seu complet allibera-—
mant de l'imperialisme i de l'ender-
rocament del ràgim titella de Van
Thieu, als comunistes de Mataró —i
amb nosaltres tot al poble espanyol-
ans trobem també a la recta final de
l'enderrocament de la dictadura del
general Franco.

MEl vostre triomf final, al qual
hem aportat sempre tot el nostre es-
forç solidari, és un estímul per 8
totes les poblacions del món que 657
tan subjugades i, en particular, P8T
al desenllaç no liunyà de la nostra
pròpia lluita.

uDas d'avui santim amb molta més
força els lligams fraternals que ens
uneixan al pable vietnamès, al qual
enviam les nostres salutacions Prol8
tàries.

uComità de Mataró del P,S.U.C:
"27 de març de 1975."

y

SRA PES Dar EA

1-4-1975

Ple del Partit
a Osona

S'ha celebrat el Primer Ple de l'or-
ganització a la comarca d'Osona del Par
tit Socialista Unificat de Catalunya.

El 7154 dels assistents eren obrers,
el 46 treballadors de l'ensenyament, el
166 professionals i el 44 estudiants.Hi
havia una representació de l'organitza.
ció comarcal de la Joventut Comunista.

L'ordre del dia ha estat el seglent:

1) Presentació i discussió d'informes
socioeconòmics i polítics sobre la co-
marca i els diferents fronts de lluita,

2) Consolidació dels
rials del Partit
Comarcal,

Òrgans territo-
i formació del Comitè

El Primer Ple envia una salutació
fraternal a tots els companys que es
troben a les presons franquistes, fent-

la extensiva a tots els presos polítics,

Agraeix la salutació que el Secreta-
ri General del P,S,U,C., G, López Rai-
mundo, ha adreçat al Primer Ple,

El Ple ha pres les
gents:

-Adherir-se a la campanya "Promoció Lli
bertat'' per al reclutament de nous mili
tants,

resolucions se—

-Duplicar la distribució de premsa del
Partit di cobrar-la com a mínim en un
80 per cent,

-Crear organització del Partit entre

els camperols,

"Prestar una atenció especial al reclu-
tament entre les dones,

"Publicar els informes i resolucions,
Març de 1975

Ajudem

ls de Seat

La lluita dels treballadors de SBAT
i el gran ressò ciutadà que ha tingut,
han aconseguit una gran victòria: han
fet que s'obri, a la CNS, una caixa per
a la recollida d'ajut econòmic que per-
meti garantir el jornal als acomiadats,
condemnats pel govern ai pacte de la
fam, 3

Tothom pot portar diners per ajudar
els acomiadats de SEAT a la planta quar
ta de l'edifici de la CNS a Barcelona,
a la Via Laietana, Hi ha un despatx ha-
bilitat per a això especialment que es-
tà obert de 9 a 13130 i de 17 a 20 ho-
PES.

Cal organitzar a les fàbriques i als

€

barris la recollida d'ajut 1 enviar pe-,

riòdicament delegacions a la CNS per
lluirar els fons recaptats.

treball

L'assemblea

Pàgina 7

de Vallecas

Durant els dies 15, 16, 22 i 23 de
març havia de celebrar-se a Madrid la I
Assemblea de la Vicaria Episcopal de
Vallecas, Poques hores abans de la pri—
mera sessió, el bisbe Iniesta rebia un
comunicat de la Direcció General de Se.
guretat suspenent aquesta assemblea ,
L'argument que donaven era: "que aqueg-
ta reunió cristiana s'anava a aprofitar
per fer una plataforma d'atac al Govern
i a les autoritats", Mentrestant la po-
licia,amb gran desplegament d'efectius,
rodejava el lloc on s'havien de reunir
els cristians de Vallecas i impedia que
aquests, que encara desconeixien la no-
tícia, entressin al làcal.

Què era l'Assemblea Cristiana de Va-
llecas7

Durant mig any, uns 2,000 cristians
d'aquest barri popular de Madrid, mig
rural i mig urbà, amb el seu bisbe, Al-
berto Iniesta, al cap, s'havien anat
trobant per tal de treballar en la cons
trucció d'una Església vàlida per al
proletariat, Amb aquesta perspectiva de
formar una Església dels pobres, van
creure que el camí necessari per a en-
carnar—se com a comunitat cristiana del
barri era fer-ho a partir dels proble-
mes reals que, com a barri, tenien, Per
això el treball d'aquests mesos ha es-
tat l'elaboració democràtica d'una "pla
taforma des de la qual es recordessin
quines eren les necessitats concretes
del barri", L'aprovació dels 94 punts
d'aquesta plataforma 4 de les conclu—
sions finals, era el nucli central d'a—
questa I Assemblea de Cristians de Va-
llecas.

Els temes que formaven part d'aquess
ta plataforma eren, entre altres: l) La
família, tant per demanar un increment
dels nivells mitjans dels sous de 1a
gent del barri com per reivindicar que
les dones hagin de treballar menys. 2)
L'ensenyament: es demanaven més centres
escolars, de tots els nivells, per al
barri. 3) Respecte a les associacions,
es constatava la falta d'educació sobre
aquest tema, 4) Pel que fa a les rela-
cions Església—Estat. es veia necessària
la renúncia a l'actual concordat, que
és l'expressió d'una Església Privile-
giada, 5) Respecte a la campanya de Jus
tícia i Pau, s'hi adherien i demanaven
l'amnistia per a tots els presos polí—
ties. 6) Sobre l'Església que es volia
anar construint es demanava que fos en-
carnada en els problemes dels barris o
pobles on treballés, que es comprome-
tés amb els menys afavorits per la so.
cietat i que sapigués denunciar comuni-
tàriament les injustícies. S'exigia,
també, no una Església per als pobres
sinó, fonamentalment, de pobres i que
en tot moment fos profètica, fraternal,
democràtica i lliure,

La reacció espontània, en conèixer-
se la notícia de la prohibició d'aques-

ta assemblea per la Direcció General de
Seguretat, fou una vaga de capellans,
Vint-i-dues parròquies del barri no van
celebrar diumenge les corresponents mis
ses, Posteriorment, el dia de Sant Jo-
sep, el cardenal Tarancón, que havia
d'haver presidit algunes de les ses-
sions de l'Assemblea de Vallecas, va
fer llegir a totes les parròquies de
Madrid una homilia on, malgrat que rein
cideixi en el principi de submissió a
l'autoritat establerta —que, en aquest
cas, és la dictadura franquista-, mani—
festa explícitament la seva estranyesa
i diu: "''Nosotros no nos inventamos los
conflictos, ni pretendemos enconarlos,
ereando nuevas dificultades a loS que
nog gobiernan, Sencillamente nos cree-
mag en la obligación de escuchar a los
que los padecen para iluminarles con la
luz siempre viva del Evangelio,"

Com cada cop que l'Església de l'Es-—
tat espanyol fa un pas més en el seu
distanciament respecte al règim fran-
quiata, aquest no ho perdona. Aquest
cop, com es va esdevenir abans amb les
homilies de Pamplona, una vicaria epis-
copal de Madrid amb el seu bisbe (Inies
ta) i el seu arquebisbe (Tarancón) al
cap entra de nou en conflicte amb un
règim que no perdona que l'Església se
li estigui allunyant progressivament,
Ha estat una altra vegada un barri o—
brer i rural que ha entrat en conflicte
amb un règim que està iluny d'entendre
una Església democràtica i profundament
popular, Per al franquisme, l'única Es-
glésia que és vàlida és aquella que li
pot continuar donant motius de justifi-
cació a la seva dictadura, Com a Valle—
cas, arreu de l'Estat hi ha comunitats
cristianes que es plantegen com anar
construint aquesta Església vàlida per
al proletariat, com diu el bisbe Inies—
ta ("Hay que optar por una Iglesia vé-
lida para el proletariadol),

El que és cert és que en aquests mo—
ments en què la discussió sobre el con-
cordat està sobre la taula sense una
sortida clara, conflictes com aquest
"0 com el que es pot produir amb el
"Documento sobre la reconciliaciónt,
en el qual els bisbes demanen les lli-—
bertats polítiques-, on estan implicats
des d'àmplies bases cristianes
president de la Conferència Episcopal
Espanyola, cardenal Tarancón, agreugen
la situació d'un règim que, en la seva
descomposició, veu com una gran majoria
de cristians de l'Estat espanyol aspi—
ren a una nova Església lliure, demo—
'cràtica i al servei dels pobres, que
deixi d'ésser, en definitiva i per fi,

un dels pilars fonamentals del fran-
quisme,

fins el

$ Joan Alomar,

Pàgina 8

treball

1-4.1975

— Unclaustr

El claustre de la Universitat Autòno
ma de Barcelona, celebrat el l5 de març,
és una fita a la història de la nostra
universitat,

Entre les seves conclusions figuren
les seguents: el claustre va encomanar
la redacció dels Estatuts definitius de
la Universitat Autònoma de Barcelona a
una comissió elegida integrada per tots
els estaments: es va adherir per àmplia
majoria a la campanya pro amnistia de
Hjustícia i Pau"3 va reclamar també per
àmplia majoria la reobertura de Vallado
lid, es va adherir al Congrés de Cultu-
ra Catalana i va aprovar per unanimitat
de promoure un Tercer Congrés Universi-
tari Català,

Aquests sols vresultats són sufi-
cients per a qualificar d'excepcional
un claustre convocat oficialment i pre—
sidit per un rector designat des de Ma-
drid per un govern de la dictadura, El
claustre, efectivament, és la primera
manifestació d'envergadura en què coin—
cideixen estudiants, professors no nume
raris i personal no docent amb catedrà—
tics i autoritats acadèmiques a l'en-
torn de reivindicacions democràtiques
fonamentals, I 48, per això mateix, la
prova palpable que el país està prepa-
rat per a la democràcia, La imatge de
capacitat a la vegada dialogant i cons-
tructiva donada pel claustre de Bella-
terra és el millor desmentiment de l'ab
surda i malintencionada propaganda fran
quista destinada a fer creure que tot
el que sigui oposició al règim és sind-
nim de destrucció i desordre,És, alhora,
la millor prova que, per sortir de
la crisi que travessa, la Universitat ha
de funcionar amb criteris democràtics,

La importància del claustre,però, no
radica només en la reunió mateixa, sinó
en el fet de produir-se en un context
de lluites ji de debats de masses, lli-
gats a un procés d'autoorganització de-
mocràtica d'estudiants, professors i

personal no docent. Un mes i mig ha du-
rat la vaga dels PNN, la més llarga co-
neguda sota el franquisme, en el curs

de la qual els vaguistes han imposat al
ministeri el reconeixement d'una comis-
sió representativa per a dialogar. Els
estudiants han anat també a una vaga to
tal en solidaritat amb els PNN i s'han
pogut beneficiar de l'articulació repre
sentativa de la qual, amb les eleccions,
s'havien dotat per primera vegada en
molts anys. També el personal no docent
acabava de lliurar lluites importants i
s'havia organitzat democràticament,

Totes aquestes lluites, d'altra ban—
da, no s'havien tancat en un marc corpo
xatiu, ni s'havien traduit en absentis-
me universitari, sinó que havien anat
acompanyades de míltiples actes de ti-
pus cultural, professional i polític
una autèntica "Universitat paral,lela",
com han dít alguns- i de l'inici d'un
debat entorn del futur de l'ensenyament
superior. D'aquest debat va sorgir, pre
cisament, una alternativa "Per una uni-
versitat nova en una societat democràti
ca", els punts essencials de la qual

catalanitat )
han estat acceptats pel claustre com a
punt de partida d'ulteriors reflexions,
Això demostra que, malgrat la repressió
i els esforços destructius i esterilit-
zadors del franquisme, a la universitat

(democràcia, autonomia,

hi ha vida i capacitat renovadora, que
només esperen llibertat per a poder-se
manifestar, O millor encara: que sense
esperar passivament que la llibertat
caigui del cel, comencen a construir la
nova universitat a la qual aspiren i a-—
porten així una energia decisiva a la
pròpia lluita per le llibertat,

El claustre, però, no va ser encara
l'expressió autèntica de les forces vie
ves presents a la Universitat Autònoma,
I no ho serà mentre persisteixi la dic-
tadura. La prohibició de l'ús del cata-
là en els seus treballs, que va provo-
car un clima d'extrema tensió durant u—
na llarga estona, ho simbolitza perfec-
tament, El rector Gandía no ha acceptat
encara la invitació que li va fer un ca
tedràtic a esdevenir "el nostre repre-
sentant i no un representant de l'auto-
ritat", Però també és significatiu que
en el seu paper de delegat governatiu
només es veiés en condicions de boicote
jar molt parcialment la marxa de la reu
nió i es veiés, en canvi, obligat a ac-
ceptar totes les resolucions a què fè-—
iem al,lusió al començament d'aquest
article,

El claustre és ara un punt de parti-
da. L'elaboració dels Estatuts,la dig-
cussió de l'alternativa democràtica,
d'elecció de la terna de "rectorablest"
i el llençament del III Congrés Univer-
sitari Català han d'aguditzar, genera-
litzar i aprofundir l'enfrontament amb
el govern, D'altra banda, el claustre
constitueix una pressió cap a la cele—
bració de claustres a les altres univer
sitats.

De cara a aquesta nova etapa previsi
ble d'enfrontament amb el govern, convé
intensificar el treball de preparació,
tenint en compte que la força de les
properes ofensives vindrà determinada
pel treball de base que es vagi fent,
per la participació massiva d'estu-
diants, professors i personal no docent
en l'elaboració dels Estatuts i de l'al
ternativa democràtica, en la preparació
del Congrés Universitari i les restants
tasques, que cal lligar als problemes
concrets de cada estament : i a l'avenç

istòric

en l'organització democràtica, Les ase
semblees, els claustres úe facultats,
les comissions de treball — prenent su
port en el marc establert pel claustre-
han de multiplicar-se. i materialitzar
la participació del màxim nombre d'uni-
versitaris a tot el procés,

Lj L.J
Fital
i I
El comandant Juli Busquets i el ca-
pità Josep Julvé, dos militars patrio-

tes i demòcrates que varen ser detin-
guts i conduits al castell de Figueres,
privats d'activitat i retribució per 6
mesos i condemnats a 2 mesos i un dia

larresc, han estat ara traslladats:
Juli Busquets Bragulat ha estat enviat
a El Hacho, a Ceuta,i Josep Julvé Coll
al castell de La Palma, al Ferrol.

Amb aquestes mesures repressives,
els ultres de l'Estat Major de l'Exèr-
cit (els mateixos que acaben de donar
una Ordre que prohibeix l'entrada de
llibres a les casernes) pensen, vana-
ment, que la creixent solidaritat que
es venia manifestant envers els ofici-
als demòcrates, cessarà, Aquesta soli-
daritat, que ha tingut múltiples for-
mes, els preocupava, els preocupa,

Els acords de la Junta de la Facul-
tat d'Ecomòmiques de Bellaterra solida—
ritzant-se amb els dos oficials i ma-
nifestant la preocupació pel seu ar-
rest", la declaració pública en idèntic
sentit de la Junta de la Facultat de
Lletres de Bellaterra, la demanda dels
delegats de curs a Capitania General
perquè permetin a en Julvé examinar—se5
les manifestacions de professors i estu
diants de solidaritat amb ambdós mili—
tars, les nombroses visites, lletres i
postals que reben des del seu arrest...
i, sobretot, les múltiples proves d'a
mistat i solidaritat que vénen reben
d'oficials de l'Exèrcit, han esverat el
grup més ultra de l'Estat Major, el
qual ha decidit el seu desterrament.

Cal continuar expressant la solidari
tat amb aquests dos oficials i amb les
seves famílies escrivint-los a El Hacho
i al castell de Palma, escrivint a les
seves mullers, fent-los arribar tot el
suport democràtic, popular, Les seves
adreces són: 5

Juli Busquets, Laforja, 19, Barcelo-
na,

Josep Julvé, València, 15, Barcelona,

re EE EU ES